Xeringues:

Tenmin una xeringa un poquet presionada, suposem que els nostres dits presionen l'embol i l'orifici de l'extrem tapat. Dins, partícules que es mouen en totes les direccions i que golpegen les parets del recipient.

Açí la tenim més predionada. Tenim en compte de que les partícules són les mateixes, solament canvia l'espai per això tenen que estar més juntes.

En aquesta última imatge ja no hi ha presió i l'embol es desplaça deixant més espai a les partícules, que ara estaríen més separades.