miércoles, 15 de diciembre de 2010
EL NEWTON:
El newton és una unitat que ve de la força. Es representa en una N i va rebre el seu nom en honor d Isaac Newton. Va ser utilitzat per primera vegada a voltants de l'any 1904. Es com a un nom per la unitat de força mks.
La quantitat de la matèria que té un coç és la massa.
En la Terra un oobjecte penjat d'una molla pot estar-hi d'una forma pero si viatgem a la Lluna aleshores veurem que el coç pesa menys i si ens anem més tard a Júpiter, doncs ocorre el contrari, pesa molt mes. I això pasa perque un planeta pot atraure un coç mes o menys, en aquest cas la Lluna menys i Júpiter més.
En la Terra un oobjecte penjat d'una molla pot estar-hi d'una forma pero si viatgem a la Lluna aleshores veurem que el coç pesa menys i si ens anem més tard a Júpiter, doncs ocorre el contrari, pesa molt mes. I això pasa perque un planeta pot atraure un coç mes o menys, en aquest cas la Lluna menys i Júpiter més.
EL PES ES VARIABLE?
El pes d'un objecte depén d'on estiga. No depén d'ell, és a dir, del seu pes. Aleshores el pes no varia.
Si volen agafar un objecte en de fer força cap a un altre lloc (amunt, dreta...) però sempre em d'agafarlo amb més forçá del que pesa.
Si volen agafar un objecte en de fer força cap a un altre lloc (amunt, dreta...) però sempre em d'agafarlo amb més forçá del que pesa.
DINAMÒMETRE:
Un dinamòmetre és un molla forrada per un paper que indica la sea unitat (graduada)
Qua major coeficient, més inclinació del segment.
DINA=f=P
Qua major coeficient, més inclinació del segment.
DINA=f=P
DE QUÉ DEPÉN EL PES?
L'estirament de pén del pes del coeficient d'elasticitat, és a dir, el que s'estira una molla quan li penge una unitat
lunes, 22 de noviembre de 2010
¿UN OBJECTE SÒLID I LÍQUID ÉS VARIABLE O INVARIABLE?
Un líquid i un objecte sòlid sí varíen, ara ho explique:
LA DILATACIÒ: És quan un objecte putja la temperatura.
Per exeple, les víes del tren: Les víes es posen un poquet separades i no es per a quan passe el tren faça soroll, és per que en les èpoques més caluroses el ferro es calenta i putja la temperatura i el volum, aleshores eixe espai que es deixa desapareix perque s'ajunten perque están a una temperatura molt alta, si no hi estaguera aquest espai entre els ''lingots de ferro'' fins i tot es podría ''doblegar'' (<)
i causar desviaments al medi de transport, per aquesta raó hi deixen un espai.
LA DILATACIÒ: És quan un objecte putja la temperatura.
Per exeple, les víes del tren: Les víes es posen un poquet separades i no es per a quan passe el tren faça soroll, és per que en les èpoques més caluroses el ferro es calenta i putja la temperatura i el volum, aleshores eixe espai que es deixa desapareix perque s'ajunten perque están a una temperatura molt alta, si no hi estaguera aquest espai entre els ''lingots de ferro'' fins i tot es podría ''doblegar'' (<)
i causar desviaments al medi de transport, per aquesta raó hi deixen un espai.
CALCUL D'UN COÇ REGULAR:
Per calcular un objecte regular has de prendre tres mesures:
- L'altura,
- la llargària i
- l'amplària.
Totes aquestes han de tindre la mateixa unitat i el resultat sempre ha de ser de volum.
¿QUÉ ÉS UN PARAL·LELEPÍPEDE?
Un paral·lelepípede és el coç geomètric més utilitzat, que en té sis cares planes, paral·leles 2 a 2 i quadrilàters.
CÀLCUL DEL VOLUM D'UN OBJECTE SÒLID IRREGULAR:
Per calcular-ho primerament hem d'omplir un tub d'endaig, ara hi podrem observar que sense per exemple, una pedra, en l'imatge número uno el líquid hi harriba fins els 22mL i després hi poden obserbar que en el segón tub amb ''la pedra'' dins l'aigua ha putjat. Docs, tot i això ocurreix per la pedreta ocupa un volum, en aquest cas 4mL .
Quan hi poses alguna cosa dins de la proveta, l'aigua d'aquesta hi putja, però hi putjarà mes o menys depenent del volum de l'objecte.
CALCUL D'UN OBJECTE LÍQUID:
aquesta ha d'hanar en un lloc pla i no s'ha de tocar.
Després em de posar el nostre ull a l'altura del menisc
(corveta que fa el líquid) fent això conseguim una vista
en la que es pot obserbar fins on aplega.
lunes, 1 de noviembre de 2010
ANEM PER SEGONA VOLTA AL LAVORATORI EN EL PRIMER TRIMESTRE DE 2n.ESO.
Ens anem una altra volta al lavoratori per fer mesures amb diferents instruments.
jueves, 21 de octubre de 2010
LA MODA I LA MITJANA:
Ya sabem que mai em de fer una sola medició i que em de seleccionar els valor lògics. Ara també em aprés que la moda sols s'aplica quan més de la meitat de la moda están repetits i que si no es així, és a dir, que si no es més de la meitat de la moda els que están repetits s'aurá de fer la mitjana.
QUANT MESURA CARLES YAGO?
L'última classe que em donat ha tractat de mesurar a Carles Yago, un company que ha sigut elegit per Alfred per mesurar rapidísimament i mes o menys el que mesuraba el nostre company.
Aleshores, en parells de dos, un per agafar la cinta i un altre per mirar i anotar en un paperet el que pensaba que era. Ens anaven alçant per agafar la cinta, desenrrotjarla i visualment mirar el numero que més o menys podría ser la seua altura. Després apuntabem en un paperet el resultat.
Ahuí em vist una taulaon posaba el resultats de la medició de tota la classe i em comprobat que:
Aleshores, en parells de dos, un per agafar la cinta i un altre per mirar i anotar en un paperet el que pensaba que era. Ens anaven alçant per agafar la cinta, desenrrotjarla i visualment mirar el numero que més o menys podría ser la seua altura. Després apuntabem en un paperet el resultat.
Ahuí em vist una taulaon posaba el resultats de la medició de tota la classe i em comprobat que:
- Fem un mal us de les unitats.
- No sabem utilitzar bé la cinta métrica.
- I que tampoc sabem utilitzar bé les unitats.
CONCLUSIÓ:
A la seguent classe que vam fer després d'anar al laboratori vam arribar a la conclosió de que el periode únicament depén de la llargária que te el fil, no el pes de la bola o l'angle.
viernes, 8 de octubre de 2010
El dilluns...
ens anirem a fer "uns experiment" i hipòtesis sobre el pèndul al laboratori. Més endabant publicaré més cosetes sobre el pèndul, que es el que estem estudiant ara mateix.
miércoles, 29 de septiembre de 2010
Qui va inventar la aspirina?
La aspirina,
la va descobrir el senyor Fèlix Hoffman,
aquest home va naixer l'any 1867 i quan ya tenía coneixement va començar a interessar-se per la medicina.
Al 1897, després de l'estudi, proves i investigacions va donar amb la clau, va adquirir l'àcid acetilsalicílic anomenat aspirina.
la va descobrir el senyor Fèlix Hoffman,
aquest home va naixer l'any 1867 i quan ya tenía coneixement va començar a interessar-se per la medicina.Al 1897, després de l'estudi, proves i investigacions va donar amb la clau, va adquirir l'àcid acetilsalicílic anomenat aspirina.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)